divendres, 13 de maig del 2011

Petita introducció al kimono

Recentment he començat a anar a classes per aprendre kitsuke o com vestir kimono. Com que tenia unes nocions molt bàsiques sobre el tema, em vaig apuntar al Kimono Club de Barcelona per aprendre'n més, tant perquè m'agrada el kimono en sí com perquè m'agradaria poder participar en alguna cerimònia del te amb el vestit tradicional.

Saber vestir kimono és tot un art! Hi ha diversos tipus de kimono: formals, semi-formals, informals, de seda, de llana, de cotó, sintètics, etc... Per això cal tenir en compte uns quants factors a l'hora de triar quin kimono ens posarem i com el durem posat:

- edat: hi ha colors i dissenys més adients per a determinades edats. Els joves poden dur colors i dissenys més cridaners, en canvi els dissenys per a la gent gran són més discrets i de colors apagats.
- sexe: els homes duen kimonos de colors més sobris i foscos (blaus, grisos...). En canvi, els kimonos femenins poden incloure colors com el rosa, el lila, etc... El patró i acabat del kimono també varia una mica entre homes i dones, així com la forma de posar-se'l.
- estat civil: en ocasions formals, les dones joves i solteres duen un tipus de kimono anomenat furisode, amb les mànigues molt llargues. En canvi, les dones casades duen les mànigues curtes (tot i que en ocasions menys formals, tant les solteres com les casades les duen curtes). Els homes sempre duen mànigues curtes.
- ocasió o esdeveniment: per al dia a dia, per sortir, per anar de visita, a una cerimònia del te, o bé a una celebració o a un casament...
- època de l'any: els motius que decoren el kimono poden ser estacionals (per exemple: flors de cirerer a la primavera, focs artificials a l'estiu, fulles vermelles d'auró per a la tardor, pi per a l'hivern... n'hi ha moltíssims!). A més a més, hi ha colors relacionats amb les estacions (per exemple, el rosa és un color més aviat primaveral). I el tipus de teixit també és important: la llana és més adient per a l'hivern, i hi ha kimonos de teixits frescos i sense folrar que són per a l'estiu.
- de quin material està fet el kimono: la seda és més adient per a ocasions formals, en canvi, la llana, el cotó o els sintètics són més informals.
- i més coses que se m'escapen!


Aquesta classificació és molt simplificada però serveix per fer-se una mica la idea de tot el que comporta vestir kimono.

El meu primer kimono: un "komon" (un tipus de kimono informal)
de seda (de segona mà, és clar!), acompanyat del meu obi de dues cares.

Quan vaig visitar Japó em vaig comprar un yukata, una mena de kimono (tot i que sovint no se'l considera ben bé com a tal) de cotó molt popular a l'estiu per anar a festivals i als focs artificials. Originalment es tractava d'una peça de vestir que s'utilitzava per dormir o als banys termals, però mica en mica ha anat sortint d'aquests àmbits i actualment és molt habitual veure noies, i alguns nois, en yukata a l'estiu.

El meu yukata (de primera mà!) decorat amb flors de cirerer,
acompanyat de la cara lila del meu obi polivalent ;)
Finalment, si mai us voleu provar un kimono o yukata (ànims, no us deixeu impressionar per tantes normes!), només voldria recordar el més essencial i bàsic: la part esquerra del kimono sempre es posa sobre la dreta. Els únics que duen el kimono cordat amb la dreta sobre l'esquerra són els difunts. El meu truc per recordar-ho és que, si estem vius, hem de poder ficar la mà dreta dins del kimono per poder sentir el batec del cor. A mi ja no se m'oblida!

dilluns, 25 d’abril del 2011

De ponts medievals, volcans emboirats i colades basàltiques

Sempre val la pena tornar a la Garrotxa. Hi ha tant per fer!

Modernisme a Olot:

Casa Gaietà Vila
Els volcans no hi podien faltar!

El Montsacopa, una mica emboirat
S'hi menja molt bé:


Sant Joan les Fonts té tresors amagats:

Salt d'aigua
Colades basàltiques
Pont medieval (l'església és del segle XX)

Besalú medieval i jueva:

Capitells
El pont de Besalú
El miqvé
I una escapada a Camprodon:

El pont de Camprodon

I tot allò que ens hem deixat per a la propera!

Més fotografies boniques aquí.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Cerimònia del te XIII

Ja ha arribat l'abril i els cirerers estan florint! La contemplació dels cirerers florits és un esdeveniment molt important al Japó i, per això, hi ha mapes de predicció per saber quan floriran a cada regió.

Cirerers florits al Camí del Filòsof, Kyoto
En aquesta lliçó hem après una mica més sobre la filosofia del Chadō. La preparació per a la cerimònia del te és molt important, tant pel que fa a l'aspecte material com a l'espiritual. "Porteu paraigües, encara que no plogui", aconsellava Sen no Rikyu, volent dir que era important preparar-se per a l'imprevist. Abans de començar la cerimònia és important netejar i ordenar els estris a la mizuya, la cambra annexa a la sala del te on es desa tot el que s'utilitzarà durant la cerimònia. Si tots els recipients, bols, etc., es conserven correctament, podran durar tota una vida i passar de generació en generació.

A la cerimònia del te és molt important el paper de cada persona. L'amfitrió és qui prepara el te, però el rol dels convidats és important també. El primer convidat és algú que té molts coneixements sobre el Chadō i és l'encarregat d'orientar la conversa, preguntant pel tipus de te que s'ha servit, l'origen dels estris que s'utilitzen, les flors que decoren la sala i d'altres aspectes.

A la part pràctica hem començat a fer servir el chakin, un drap rectangular de lli que serveix per netejar el chawan, el bol de te. Abans d'utilitzar-lo cal mullar-lo i escórrer-lo fent uns plecs determinats (fins i tot això està establert!).

Chakin (茶巾)
Per acabar, hem pres matcha amb uns dolços (higashi) en forma de flors de cirerer. El te d'avui l'havien comprat unes companyes del curs durant el seu viatge al Japó a finals de l'any passat. Oishii!

divendres, 15 d’abril del 2011

Cupcakes de Pàsqua

Fent cupcakes de Pàsqua a can Fabulous Baking Co amb l'amiga Tsuki.

Fent anar la màniga pastissera
Cupcake de gerds amb merenga rosa
Rocky Road Cupcake amb frosting de mascarpone
Red Velvet Cupcake amb frosting de "gespa"
Tot el conjunt!
Ens hem divertit molt fent la decoració! Crec que haurem de repetir (indirecta per a na Galeta).

diumenge, 10 d’abril del 2011

Exposició d'Ikebana en homenatge a les víctimes de Japó

Entre les activitats que s'estan duent a terme a Casa Àsia en benefici de les víctimes del terratrèmol i tsunami del març passat a Japó, aquesta setmana es pot veure una mostra d'Ikebana.




Aquest estil d'Ikebana pertany a l'Escola Sogetsu, que representa l'Ikebana més avantguardista.




L'exposició es pot visitar fins al 15 d'abril a Casa Àsia.

dimarts, 5 d’abril del 2011

Un trosset de Japó al bell mig de Catalunya

El Solsonès és una de les meves comarques preferides, potser perquè hi vaig sovint i perquè m'encanta el bosc i la muntanya, les mil masies escampades per la plana, el casc antic de Solsona i la preciosa cripta romànica d'Olius.

Sant Llorenç de Morunys i el Port del Comte al fons


Cripta de Sant Esteve d'Olius

L'any passat, passejant pel centre de Solsona vam fer tota una troballa: el Kinoko. Es tracta d'un restaurant propietat d'una família japonesa establerta a Solsona des de fa dues dècades. Els plats que ofereixen són principalment de cuina tradicional japonesa amb un toc de la terra, ja que la majoria dels productes que utilitzen són del Solsonès. És molt interessant!

Okonomiyaki. Un dels meus plats típics preferits!
Chawanmushi. El primer cop que tasto aquest plat!
Karaage amb xips de carabassa
Yakiniku de xai. Tot un repte a l'hora de menjar amb bastonets!
Ichigo daifuku amb xocolata blanca. Tremendo!
Matcha roll amb azuki. El matcha no podia faltar!

El restaurant està decorat seguint l'estètica japonesa, però amb algun toc solsoní. Em va fer gràcia veure la màscara d'un Tengu, una divinitat del folclore japonès.

Senyor Nas!
A més a més compten amb una petita col·lecció de llibres de cultura japonesa. Ells mateixos han publicat alguns llibres sobre cultura i gastronomia catalana des del punt de vista japonès. Són un bon exemple de trobada cultural entre Catalunya i el Japó!

I per acabar, unes vistes al Cadí i al Pedraforca:

dimecres, 30 de març del 2011

Acte benèfic a Casa Àsia amb cerimònia del te

El passat 26 de març Casa Àsia va organitzar una sèrie d'esdeveniments relacionats amb la cultura japonesa per recollir fons a favor dels damnificats pel terratrèmol i el tsunami del Japó. A Barcelona, a més a més de realitzar tallers d'origami, es van dur a terme demostracions de la cerimònia del te a càrrec del grup ChaDo-Raku.

Demostració de chanoyu a la sala Ispahan de Casa Àsia


Al fulletó informatiu que oferien a l'entrada s'hi podien llegir les set regles del Chadō que va dictar el mestre Sen no Rikyu:
  1. Prepareu un bol de te deliciós. El més important del chanoyu no són les formes, sinó preparar un bon te pensant en la persona que el prendrà.
  2. Col·loqueu el carbó correctament per a què l'aigua bulli bé. L'aigua calenta ha d'estar a punt en el moment just.
  3. Col·loqueu les flors tal com si fossin a la natura. És important que apreciem el valor de la natura a la nostra vida quotidiana.
  4. A l'estiu, suggeriu frescor; a l'hivern, escalfor. No ens hem d'oposar a la natura i cal que atenguem les persones de tot cor.
  5. Prepareu-ho tot abans d'hora.
  6. Porteu paraigües, encara que no plogui. Cal estar preparat per a l'imprevist, i així estarem més relaxats.
  7. Respecteu els altres convidats. No estem sols en aquest món, cal pensar en els altres abans que en un mateix.
Vaig gravar part de la cerimònia en vídeo per a què es pogués veure el procés. Malauradament, la imatge es veu molt fosca, però es poden intuir els moviments de l'otemae, la persona que prepara el te. La particularitat és que, en aquest cas, la senyora que fa d'otemae duu un fukusa verd:


"Otemae chodai itashimasu". Gràcies per fer el te!