The Japanese Traditon: Tea

Com preparar el te verd perfecte!



Aquest vídeo és una paròdia, no s'ha de prendre seriosament.

Minut 1:23: "Això és una batedora. Com es fa servir és un misteri."

Cerimònia del te XXIV

Aquesta ha estat l'última classe de chanoyu del curs 2011-2012 i en comptes d'ensenyar-nos una mica d'història de la cerimònia del te, aquest cop la professora ens ha preguntat què significa per a nosaltres fer el "camí del te". Per a mi es tracta d'una manera d'oblidar el soroll i les preocupacions del món exterior i em serveix per concentrar-me en l'ara i aquí. Si mai provés de fer meditació, crec que no me'n sortiria gens bé ja que tinc tendència a capficar-me i no puc deixar la ment en blanc. M'és impossible! En canvi, quan practico els passos de la cerimònia no penso en res més. Tots els companys de classe tenim aquesta mateixa sensació.

Futari Shizuka: dues persones tranquil·les

A l'última classe del curs hem repassat tots els passos apresos durant els tres anys que portem aprenent i, de propina, la professora ens ha ensenyat com hem de ficar les dues culleradetes de te que servirem als convidats. Aquest cop, però, no hem pres te ni hem menjat dolços (la professora ens els ha donat per endur a casa), perquè hem anat a sopar tots junts per celebrar la fi del curs.

Fins al curs vinent!

Cerimònia del te XXIII

A la penúltima lliçó d'aquest curs hem après una mica més d'història del chanoyu. Antigament els samurais solien aprendre cerimònia del te i tenien un mestre expert que els ensenyava i que s'encarregava de realitzar la cerimònia en ocasions especials abans d'entrar en combat. Segons ens ha explicat la professora, practicar la cerimònia del te els ajudava a concentrar-se i a oblidar-se de tot el que els envoltava. Sen no Rikyu va ser el gran mestre de cerimònia del te, però alguns dels seus deixebles van fundar sub-escoles com, per exemple, Enshū-ryū (fundada per un deixeble de Rikyu anomenat Kobori) i Oribe-ryū (fundada per un altre deixeble, Oribe). Fins a la revolució Meiji (l'any 1868) eren les classes altes les que aprenien cerimònia del te, gairebé sempre homes, però a partir d'aleshores les classes més populars i les dones van començar a entrar en aquest món.

A la part pràctica hem arribat a fer tots els passos fins al moment en que indiquem al primer convidat que ja pot menjar els dolços. A la cerimònia del te es parla poc, i nosaltres amb prou feines havíem après les expressions típiques de la cerimònia. "Okashi o dōzo" és la frase amb la qual li diem al convidat que ja pot menjar, i es podria traduir com "si et plau, ja pots prendre els dolços".


Per acabar, hem pres el te matcha amb una mena de galeta molt curiosa que es diu funoyaki i que té un gust entre dolç i salat com el dashi.

Cerimònia del te XXII

Ja és abril i els cirerers han florit!

En aquesta lliçó la professora ens ha explicat una mica més d'història del Japó, concretament del període Edo, durant el shogunat de Tokugawa al segle XVII i part del XVIII. El shogun (que governava el Japó tot just per sota de l'emperador) es va establir a la ciutat d'Edo, l'actual Tokyo, mentre que la família imperial va seguir residint a Kyoto. Durant aquesta època el Japó va estar aïllat de l'exterior, cosa que va afavorir molt el trànsit interior. A Edo hi arribaven molts productes d'arreu del país en concepte d'impostos que es cobrava el shogun. Relacionat amb tot això, la professora ens ha presentat dos conceptes estètics japonesos: miyabi i iki, que es poden relacionar respectivament amb les dues grans ciutats, Kyoto i Tokyo. Miyabi, que vindria a dir elegant i luxós, es relaciona amb l'antiga capital imperial, mentre que iki, que podríem traduir com a "chic", descriu més el gust prevalent a Edo, la nova gran ciutat.

A la pràctica hem après com abocar l'aigua de la tetera al chawan per escalfar-lo abans de ficar-hi el te. Cal subjectar la tapa de la tetera amb el fukusa per a què no caigui. L'aigua de rebuig s'ha de llençar al kensui. He fet un petit vídeo de repàs per recordar els moviments:



El te d'aquesta lliçó l'hem acomanyat d'ama-natto, mongetes azuki cuites en almíbar i cobertes amb sucre.

Per acabar, una imatge dels cirerers florits del Valle del Jerte, que he tingut l'oportunitat de visitar aquesta Setmana Santa...

Kyomai: l'estil de dansa tradicional japonesa de Kyoto

El kyomai és l'estil de dansa tradicional japonesa típica de les geiko (geishes) i maiko (aprenentes de geisha) de Kyoto.

Aquestes són dues de les meves danses preferides, interpretades per les geiko Mahiro (vestida amb el kimono de kimonos) i Terukoma (amb el kimono d'onades) i la jikata geiko (geisha especialitzada en música) Komomo:

- Hanagasa (literalment "paraigües de flors"). Originalment s'interpreta amb dos paraigües de flors, però en aquest cas fan servir dos ventalls.

- Rokudan Kuzushi. En aquesta dansa s'utilitza una tela anomenada tenugui.

A més a més de les danses, en aquest vídeo es poden admirar els kimonos preciosos de les geiko. No sé amb quin d'ells em quedo, si amb el kimono d'onades o amb el kimono de kimonos!

A la propera entrada de kyomai vull penjar una dansa anomenada "Uji cha", que parla del te i on la intèrpret fa part dels gestos de la cerimònia del te. Això em reafirma que la cerimònia del te és una mica com una coreografia.

Cerimònia del te XXI

A la lliçó d'aquest mes la professora ens ha parlat de l'encens, que és un element més de la cerimònia. Durant els mesos més freds, quan s'utilitza el braser al terra (ro), l'encens s'afegeix al carbó per donar-hi aroma. Un tipus d'encens utilitzat habitualment és el sàndal blanc, byakudan. L'encens és molt present en cerimònies budistes i té el seu propi estudi: Kōdō (el camí de l'encens). A part de l'encens, a vegades també s'utilitzen encenalls de fustes aromàtiques, com per exemple el hinoki (xiprer japonès). Per portar els encenalls o les peces d'encens es fa servir una capseta anomenada kōgō.

El kōgō de la nostra mestra

A la pràctica hem afegit un petit pas més al procés de preparar el te. Mentre estem netejant el natsume i el chashaku, la tetera té la tapa una mica oberta. Un cop hem acabat de netejar aquests dos estris, hem de tancar del tot la tetera, que ja té l'aigua ben calenta. Aquest gest cal fer-lo amb el fukusa, perquè la tapa de la tetera crema una mica!

Per acompanyar el te hem menjat dolços fets amb sucre i azuki, i també yokan (una mena de gelatina de mongeta vermella).

Els dolços amb un petit detall verd: unes agulles de pi de sucre

I avui a la classe hi havia un ikebana molt bonic fet per la professora.

Cerimònia del te XX

A la lliçó de chanoyu de febrer la professora ens ha parlat de les set regles de Sen no Rikyu per a la cerimònia del te. Jo ja les coneixia d'una ocasió anterior, quan vaig assistir a una demostració de la cerimònia del te a Casa Àsia, però val la pena repassar-les:

1. Prepareu un bol de te deliciós. El més important del chanoyu no són les formes, sinó preparar un bon te pensant en la persona que el prendrà.
2. Col·loqueu el carbó correctament per a què l'aigua bulli bé. L'aigua calenta ha d'estar a punt en el moment just.
3. Col·loqueu les flors tal com si fossin a la natura. És important que apreciem el valor de la natura a la nostra vida quotidiana. L'estil d'arranjament floral que es fa servir a la cerimònia del te s'anomena Chabana i és segurament el més senzill de tot l'Ikebana.
4. A l'estiu, suggeriu frescor; a l'hivern, escalfor. No ens hem d'oposar a la natura i cal que atenguem les persones de tot cor.
5. Prepareu-ho tot abans d'hora.
6. Porteu paraigües, encara que no plogui. Cal estar preparat per a l'imprevist, i així estarem més relaxats.
7. Respecteu els altres convidats. No estem sols en aquest món, cal pensar en els altres abans que en un mateix.

A la pràctica hem seguit amb el procés d'entrar a la cambra amb la safata i ja hem començat a netejar el natsume. A partir d'ara anirem afegint tots els passos que hem anat après durant més de dos anys tal com són a la cerimònia real. Fins ara només havíem après cada pas un per un, independentment.

Per acabar, la professora ens ha servit matcha RakuSan (el nom vol dir "muntanya divertida") acompanyada amb manju, un tipus de pastisset fet amb farina d'arròs i de fajol farcit amb pasta de mongetes dolces.

Quan hem acabat la lliçó, la professora ens ha regalat un ramet de flors a cadascun dels alumnes, ja que ella també és mestra d'Ikebana. Jo he aprofitat per fer un "intent" d'arranjament floral. Les flors són iris, anèmones i "flors de cera":

Intent casolà d'Ikebana