English Breakfast

Scones amb clotted cream i melmelada per esmorzar. En realitat aquesta combinació és més típica fer-la a l'hora del te que per esmorzar, però a mi tant me fa. La clotted cream costa tant de trobar que quan en tinc, puc menjar-ne a totes hores! A la botiga A Taste of Home a vegades en tenen.

Els scones són mig casolans, cuits al forn de casa amb un preparat que vaig comprar a la mateixa botiga.

Per acompanyar, a més a més de te, una cançó de l'àlbum Let England Shake de PJ Harvey. Pot deixar un regust amarg, com una bona melmelada de taronja:

Cerimònia del te XXVI

Després de més de tres anys aprenent cerimònia del te, en aquesta lliçó finalment hem arribat al moment de preparar i servir el te! No ens ho podíem creure! Però això no vol dir que el nostre aprenentatge s'aturi aquí. Ara ens cal desfer el camí, com qui fa el cim d'una muntanya i després ha de baixar fins al punt de partida.

A la part d'història de la cerimònia del te i del Japó, la professora ens ha parlat del teatre Noh. Ja ens n'havia fet una petita introducció al primer curs, però en aquesta ocasió ens ha ensenyat més coses. El teatre Noh es va originar cap al segle XIV i des d'aleshores ha evolucionat poc, pel que tinc entès. De fet, el vocabulari que fan servir els actors és arcaic i, sovint, els espectadors necessiten una traducció del text per poder entendre-ho tot. Els actors principals duen una màscara segons el paper que interpreten. Fa poc més d'un any vaig poder veure una exposició de màscares de Noh molt interessant. El tipus de kimono que porten els actors de Noh també és molt característic i rep el nom de Noh shozoku. Els moviments dels actors normalment són lents i directes, com els moviments de la cerimònia del te. Curiosament, la professora ens ha explicat que recentment va poder assistir a la representació d'una obra de Noh basada en la vida de Sen no Rikyu. Molt adient! El teatre Noh s'acompanya de música tradicional interpretada amb flauta i tambors. En aquest vídeo s'expliquen la història i els elements principals d'aquesta forma de teatre:

Finalment hem pres matcha amb uns petits dolços d'azuki coberts de sucre. He de dir que la degustació de te i dolços la fem apart de la pràctica i que durant la pràctica no fem servir ni te ni aigua, de moment. Quan posem aigua i te al bol, només ho fem veure. L'important en aquesta fase del nostre aprenentatge és centrar-nos en aprendre els moviments i fer-ho bé tot seguit. Però per a nosaltres és una mica difícil recordar si el bol té aigua o no. Sort que la professora ens fa d'apuntadora.

Let's Pretend We're Bunny Rabbits

Un conill d'origami:

Gràcies a la Llúdriga per la idea!

I de regal, una cançó de Magnetic Fields:

Cerimònia del te XXV

El passat divendres vaig començar el meu quart curs de cerimònia del te. Tot just sembla que va ser ahir quan vaig començar a aprendre a plegar el fukusa...

Aquesta lliçó ha estat diferent de l'habitual. Hem parlat de les vacances, la professora ens ha explicat com preparar tantan-men (una recepta de ramen originària de Sichuan, a la Xina), i hem acompanyat el matcha amb bombons belgues (aquesta fusió belga-nipona m'ha fet pensar en Amélie Nothomb). Estem desvariant!

A la pràctica no hem après cap pas nou, sinó que hem estat repassant alguns dels passos més importants de tot el que hem estat aprenent durant els tres cursos anteriors.

Així doncs, aprofito per posar una foto dels meus estris de cerimònia del te on es pot veure la meva última adquisició: un bon (safata) senzillet del tipus yamamichi, és a dir que té les vores fent muntanyes i valls. Això va molt bé per deixar ben col·locats els estris i que no rellisquin.

Munic i una mica de Baviera

Què serà que el te em persegueix allí on vagi?

Fa uns dies vaig visitar Munic i altres zones de Baviera (Regensburg-Ratisbona i Füssen, amb els castells de Neuschwanstein i Hohenschwangau). Ha estat una escapada ideal per evitar aquests dies de xafogor. Munic i Regensburg són ciutats encantadores amb els seus parcs i els seus centres històrics de postal. La gent gaudeix del bon temps passejant, anant en bicicleta o prenent cervesa i menjant raves, pretzels o bratwursts en algun dels biergarten escampats arreu de la ciutat. Ho hauríem d'importar!

Marienplatz, amb el seu famós carrilló

Biergarten al costat de la pagoda xinesa de l'Englischer Garten

Regensburg a la vora del Danubi

Anar a Neuschwanstein i a Hohenschwangau és com viatjar a un altre temps de prínceps i princeses romàntics amb vides i morts misterioses.

Hohenschwangau

Neuschwanstein

Bé, doncs fins i tot en un ambient de castells cavallerescos i cerveses de blat, el te em troba a mi. En una petita teteria (Tea House) atapeïda amb capses de te de tot tipus finalment vaig poder comprar l'Oolong "Milch" que tant m'havien recomanat! L'olor d'aquest te és ben especial. Encara no l'he tastat, però, perquè amb aquesta calor tan insuportable no em ve de gust beure res calent. Però en tinc moltes ganes.

Interior de la teteria

Oolong Milk

L'altra anècdota "tetera" me la vaig trobar en una illeta de l'Englischer Garten, el jardí més gran de Munic. Allí hi havia una petita casa de te japonesa, i quan ens hi vam apropar per visitar-la vam veure que estava tancada i que només s'obria al públic per fer demostracions de cerimònia del te per part de l'associació Urasenke de Munic. Quina sopresa! La llàstima és que no hi vam poder anar, però és interessant saber de la seva existència.

Casa de te japonesa a l'Englischer Garten

I per acabar, no vaig poder evitar anar a la botiga Japanalia de Munic, plena de tot tipus de productes japonesos, des de paper d'origami fins a mobles. Vaig veure uns kama, les olles que es fan servir a la cerimònia del te més elaborada, amb el seus corresponents furo, la base on es col·loca el carbó per escalfar l'olla.

Conjunt de kama i furo. Atenció al preu!

The Japanese Traditon: Tea

Com preparar el te verd perfecte!



Aquest vídeo és una paròdia, no s'ha de prendre seriosament.

Minut 1:23: "Això és una batedora. Com es fa servir és un misteri."

Cerimònia del te XXIV

Aquesta ha estat l'última classe de chanoyu del curs 2011-2012 i en comptes d'ensenyar-nos una mica d'història de la cerimònia del te, aquest cop la professora ens ha preguntat què significa per a nosaltres fer el "camí del te". Per a mi es tracta d'una manera d'oblidar el soroll i les preocupacions del món exterior i em serveix per concentrar-me en l'ara i aquí. Si mai provés de fer meditació, crec que no me'n sortiria gens bé ja que tinc tendència a capficar-me i no puc deixar la ment en blanc. M'és impossible! En canvi, quan practico els passos de la cerimònia no penso en res més. Tots els companys de classe tenim aquesta mateixa sensació.

Futari Shizuka: dues persones tranquil·les

A l'última classe del curs hem repassat tots els passos apresos durant els tres anys que portem aprenent i, de propina, la professora ens ha ensenyat com hem de ficar les dues culleradetes de te que servirem als convidats. Aquest cop, però, no hem pres te ni hem menjat dolços (la professora ens els ha donat per endur a casa), perquè hem anat a sopar tots junts per celebrar la fi del curs.

Fins al curs vinent!