El Solsonès és una de les meves comarques preferides, potser perquè hi vaig sovint i perquè m'encanta el bosc i la muntanya, les mil masies escampades per la plana, el casc antic de Solsona i la preciosa cripta romànica d'Olius.
Sant Llorenç de Morunys i el Port del Comte al fons
Cripta de Sant Esteve d'Olius
L'any passat, passejant pel centre de Solsona vam fer tota una troballa: el Kinoko. Es tracta d'un restaurant propietat d'una família japonesa establerta a Solsona des de fa dues dècades. Els plats que ofereixen són principalment de cuina tradicional japonesa amb un toc de la terra, ja que la majoria dels productes que utilitzen són del Solsonès. És molt interessant!
Okonomiyaki. Un dels meus plats típics preferits!
Chawanmushi. El primer cop que tasto aquest plat!
Karaage amb xips de carabassa
Yakiniku de xai. Tot un repte a l'hora de menjar amb bastonets!
Ichigo daifuku amb xocolata blanca. Tremendo!
Matcha roll amb azuki. El matcha no podia faltar!
El restaurant està decorat seguint l'estètica japonesa, però amb algun toc solsoní. Em va fer gràcia veure la màscara d'un Tengu, una divinitat del folclore japonès.
Senyor Nas!
A més a més compten amb una petita col·lecció de llibres de cultura japonesa. Ells mateixos han publicat alguns llibres sobre cultura i gastronomia catalana des del punt de vista japonès. Són un bon exemple de trobada cultural entre Catalunya i el Japó!
I per acabar, unes vistes al Cadí i al Pedraforca:
El passat 26 de març Casa Àsia va organitzar una sèrie d'esdeveniments relacionats amb la cultura japonesa per recollir fons a favor dels damnificats pel terratrèmol i el tsunami del Japó. A Barcelona, a més a més de realitzar tallers d'origami, es van dur a terme demostracions de la cerimònia del te a càrrec del grup ChaDo-Raku.
Demostració de chanoyu a la sala Ispahan de Casa Àsia
Al fulletó informatiu que oferien a l'entrada s'hi podien llegir les set regles del Chadō que va dictar el mestre Sen no Rikyu:
Prepareu un bol de te deliciós. El més important del chanoyu no són les formes, sinó preparar un bon te pensant en la persona que el prendrà.
Col·loqueu el carbó correctament per a què l'aigua bulli bé. L'aigua calenta ha d'estar a punt en el moment just.
Col·loqueu les flors tal com si fossin a la natura. És important que apreciem el valor de la natura a la nostra vida quotidiana.
A l'estiu, suggeriu frescor; a l'hivern, escalfor. No ens hem d'oposar a la natura i cal que atenguem les persones de tot cor.
Prepareu-ho tot abans d'hora.
Porteu paraigües, encara que no plogui. Cal estar preparat per a l'imprevist, i així estarem més relaxats.
Respecteu els altres convidats. No estem sols en aquest món, cal pensar en els altres abans que en un mateix.
Vaig gravar part de la cerimònia en vídeo per a què es pogués veure el procés. Malauradament, la imatge es veu molt fosca, però es poden intuir els moviments de l'otemae, la persona que prepara el te. La particularitat és que, en aquest cas, la senyora que fa d'otemae duu un fukusa verd:
"Otemae chodai itashimasu". Gràcies per fer el te!
Aquesta lliçó de cerimònia del te ha estat marcada pels darrers esdeveniments al Japó. No hem pogut evitar parlar del terratrèmol del dia 11 de març i del posterior tsunami i l'alarma nuclear. Últimament s'estan duent a terme diverses iniciatives per recaptar fons per al Japó. Les més populars són els tallers d'origami on s'ensenya com fer grues de paper, i això és el que hem fet a classe en aquesta ocasió.
grues de paper
Una antiga llegenda japonesa diu que qui aconsegueixi fer mil grues de paper (Senbazuru, literalment "mil grues") pot demanar un desig que se li concedirà. Aquesta llegenda es va fer famosa per la història de la nena japonesa Sadako Sasaki. La petita Sadako va sobreviure a l'explosió de la bomba atòmica d'Hiroshima, però la radiació de la bomba li va provocar una leucèmia. Quan la nena va conèixer la llegenda, va començar a fer grues amb l'esperança d'arribar-ne a fer mil. Malauradament, i malgrat l'ajuda d'altres persones, va morir abans d'arribar al seu objectiu, però la seva història es va fer famosa arreu i s'ha convertit en un símbol de la pau.
Ofrenes de cadenes de grues a Hiroshima
Apart de fer un petit taller d'origami, també hem fet pràctica de chanoyu. Per primer cop hem fet servir la safata (anomenada bon) per preparar tots els estris. Tenint en compte que el tipus de cerimònia que estem aprenent s'anomena bon-temae o ryakubon (servei de te amb safata), es tracta d'un pas important!
Finalment hem pres el te acompanyat d'uns dolços fets amb mongeta blanca i matcha.
El centre de yoga i meditació Kannon Gyo organitza una mostra de cal·ligrafia i màscares de teatre Noh durant la setmana del 8 al 13 de març. Ahir divendres vaig anar a veure l'exposició, coincidint amb una demostració de cerimònia del te que va tenir lloc al mateix centre.
Les cal·ligrafies són obra de l'artista Keigyoku Gotô i il·lustren poemes com, per exemple, aquest de Sugawara no Michizane (a qui es va dedicar el santuari de Kitano Tenman-gu, a Kyoto, on se celebra el Baikasai):
Quan bufa el vent de l'est
feu-me arribar la vostra aroma, flors de la prunera
encara que estigui lluny feu-me arribar la primavera
La cal·ligrafia és una de les disciplines que estudia la persona que està aprenent cerimònia del te. A la cambra del te sempre s'hi pot trobar una cal·ligrafia penjada, anomenada kakejiku, que fa referència a l'estació de l'any o a l'esdeveniment que celebra la cerimònia.
Les màscares de teatre Noh són obra de Terumoto Gotô. L'any passat vaig tenir ocasió d'anar a veure una representació de teatre Noh, ja que la professora de cerimònia del te ens ho va recomanar perquè entenguéssim els lligams entre aquesta forma de drama i el chanoyu. Les màscares són molt importants al teatre Noh perquè caracteritzen els personatges.
Finalment va tenir lloc la representació de la cerimònia del te a càrrec de Tae Gotô-Yamamoto. La seva convidada, una de les membres del Kimono Club Barcelona, al final de la demostració va fer d'intèrpret entre l'amfitriona i els assistents, que li adreçaven preguntes sobre el sentit de la cerimònia del te, els elements, els gestos, l'aprenentatge, etc.
Amb Tae Gotô-Yamamoto
Va ser molt interessant veure tot el conjunt d'exposició i cerimònia i comprovar com la gent té interès per aquestes formes d'art japonès tradicional!
El passat dia 25 de febrer va tenir lloc a Kyoto el famós festival de les pruneres(*) florides, el Baikasai. Cada any per celebrar aquest esdeveniment es duu a terme una cerimònia del te a l'aire lliure. Aquest tipus de cerimònia rep el nom de no-date.
De cerimònies a l'aire lliure se'n celebren diverses arreu de Japó, però la del festival Baikasai és especial perquè són les geikos (geishes) i maikos del districte de geishes de Kamishichiken les encarregades de preparar i servir el te als assistents. Evidentment això és un atractiu afegit a la cerimònia en sí i cada any milers de persones s'apropen al santuari de Kitano Tenman-gu per veure la cerimònia. Aquest santuari està dedicat a Sugawara no Michizane, patró de la saviesa i de l'estudi, a qui li agradaven molt les pruneres i per això s'hi va plantar aquest tipus d'arbres.
La geiko Katsuya preparant el te.
Al seu darrere encara es pot veure la neu acumulada d'una nevada recent!
Maikos servint el te als assistents. Duen el cabell guarnit amb flors de prunera.
Moltes maikos i geikos de la zona porten el nom "ume-", que significa pruna.
Al fons es poden veure les pruneres florides.
Tot i la gentada que es pot veure als vídeos, m'encantaria poder anar-hi algun cop a la vida!
(*) Prunus mume. En realitat aquesta espècie està més emparentada amb l'albercoquer que amb la prunera, però jo sempre he relacionat l'ume amb les prunes.
El febrer és temps de celebrar la floració de les pruneres!
En aquesta lliçó hem seguit aprenent la història de la cerimònia del te. Aquest cop hem viatjat fins al segle XV, a l'època de la dinastia Ashikaga, el segon shogunat de la història del Japó. Yoshimasa Ashikaga va ser el vuitè shogun de la dinastia i durant el seu mandat la cultura Higashiyama va aflorar amb la pràctica de la cerimònia del te, l'ikebana, el wabi-sabi i el teatre Noh.
Com ja vam veure en lliçons anteriors, els mestres del Chadō anteriors a Sen no Rikyu van començar a concretar el procés de la cerimònia, ja que fins aleshores no hi havia cap procediment establert. Murata Jukō va ser un monjo budista de prop de Nara (antiga capital del Japó) que va concretar com s'havia de dur a terme la cerimònia i va reduir l'espai de la cambra del te, anomenada chashitsu. En aquella època, a més, hi havia competència per utilitzar estris molt luxosos durant la cerimònia, però Murata opinava que el luxe s'apartava del camí del te. D'altra banda, Takeno Jōō va contribuir al Chadō amb una simplificació de la cerimònia i va conrear el gust per allò rústic.
A la part pràctica hem après un pas nou del chasen toushi, el procés de tractar el chasen i el bol de te (chawan). En aquest cas es tracta de netejar el chawan un cop s'ha servit el te.
He gravat un vídeo amb part dels processos que he après fins ara. A la primera part es veu com faig fukusa sabaki, és a dir, el tractament del fukusa per netejar el natsume i el chashaku, i a la segona part es veu com faig chasen toushi. Necessito millorar els moviments, però per començar ja fa el fet!
Al vídeo porto posat un obi, però no porto kimono perquè no en tinc cap (encara). Només tinc un yukata (un kimono de cotó per a l'estiu) que és una peça de roba massa informal per a la cerimònia del te. Tot i això, també me'l podria haver posat perquè hauria quedat més autèntic!
De postres, vam prendre el te amb uns pastissets variats farcits de te verd i de pruna. Itadakimasu!
